Van passar per la cova on un moro nàufrag anomenat Xoroi, es va amagar durant anys i, on va viure la seva història d’amor amb una donzella d’Alaior; van veure el monument més antic d’Europa i va resultar que li faltava una pedra degut a una història tràgica, la de dos germans que pretenien la mateixa donzella…

I això es dit i jo ho he vist!

Amb aquesta frase s’acaben alguns contes però, això no és un conte, ni tampoc és un final… els alumnes de 4t han estat uns dies a Menorca, illa que convida a somiar i, en tornant, es va  celebrar la seva graduació, amb la qual comença en veritat el seu camí… un camí que tindrà de tot: il·lusions,  decepcions, èxits, fracassos, amors, desamors…

L’important és que vagin avançant, que vagin agafant els trens que els portaran al seu destí i que puguin ser feliços.

ELS PROFESSORS QUE ELS HEM VIST CRÈIXER DURANT AQUESTS ANYS ELS DESITGEM UNA BONA TRAVESSIA I MOLTA FELICITAT.