Des dels anys cinquanta, la realitat virtual ha estat una aventura especialment atractiva per les pel·lícules de ciència-ficció. Resulta curiós poder observar un altre món o situar-se a un lloc imaginari mitjançant l’ús d’unes ulleres electròniques. Realitat virtual és la representació d’espais, persones o objectes mitjançant recursos electrònics. És una experiència única i vivencial que ens permet trencar les barreres de l’espai i el temps. Però més enllà de l’emoció i la aventura que suposa una experiència com aquesta, la realitat virtual ens permet ensenyar.

En l’àmbit educatiu ens permet captar l’atenció de l’alumne i, sobretot, desenvolupar l’empatia que, a la fi, és una de les eines més importants per a comprendre. Podem explicar la desforestació però si ho ensenyem i ho fem viure, els alumnes no ho entendran millor? I no es faran noves preguntes?

A alguns dels llocs on ens pot portar aquesta nova tecnologia és a l’interior del nostre cos , un forat negre, una catedral romànica, la ciutat que visitarem pel crèdit de síntesi o a l’Amazones, entre d’altres. Tota una eina per a entendre un concepte dit a classe com, tanmateix, per fer-nos noves preguntes sobre el lloc, el coneixement que ens lliura el llibre de text o allò que ja donaven per sabut.

A la classe de 2n ESO B varem poder aplicar aquesta nova tecnologia mitjançant unes ulleres de realitat virtual. Dins del temari de Ciències Socials dedicat a l’Islam, els alumnes van viatjar, sense saber-ho, a la Meca. Concretament, a l’Hajj, el pelegrinatge que tot musulmà ha de fer un cop a la seva vida. Dos alumnes es posaven les ulleres i descrivien el que veien als seus companys. Homes amb túnica, una ‘caixa fosca’ al mig d’una plaça, musulmans resant, etcètera. I sí, la resta d’alumnes van esbrinar ràpidament que es tractava de la Meca, però no tant sols això. Molts van quedar sorpresos per la quantitat de gent que celebrava l’Hajj i algun es va quedar amb ganes de saber i conèixer més. També es van adonar que alguns dels seus companys coneixien més sobre aquest tema pel seu origen.  

A la fi, va despertar la guspira del coneixement involucrant els alumnes en una experiència nova. Iniciant aquella curiositat, les ganes d’experimentar i de viure certs elements que ens queden molt lluny. I per què no dir-ho? Al mateix temps em va servir per a plantejar nous interrogants que, prèviament, ni jo m’havia plantejat. En definitiva, una activitat innovadora i vivencial.